Quants tresors amaga el silenci.
Tots i totes hauríem de fer més silenci i gaudir
de tot el que ens dona.
La tranquil·litat. La reflexió. L’aturada. La
seguretat de no dir el que no toca dir. La justícia amb nosaltres i amb els
altres al no emetre veredictes. La llibertat de fer i deixar fer en certs
moments on no cal ni dir ni fer, sobretot ni dir. Els descobriments i
oportunitats que es troben enmig del no soroll, de la no paraula... Ja parlo massa....Ssssssst. ( cliqueu damunt el poema )
Imatge: de la xarxa
Molt bonica, Ester.... Et passaré una poesia a veure si t'agrada ;)
ResponEliminaGràcies Marta, l'espero doncs!
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaAquí el tens, ja em donaràs la teva opinió d'experta... ^_^
Elimina"Desorientada pel blau mar
Que em provoca a cada ona,
Desballida al recordar
La teva pell suau, tota l’estona.
Del soroll del silenci
A la claror de la nit,
Tancat el cor tinc un neguit.
Potser deixaré que em venci…
Beneït sigui aquest incert destí,
Que va voler que et retrobés en el camí.
La teva dolça mirada m’encisa
I no encerto paraula precisa
Per explicar el que em fas sentir.
Rovellada i freda clau apartada
En el camí de ser restaurada…"
Marta F.R.( Rosa Negra)
Aquí el tens, ja em donaràs la teva opinió d'experta... ^_^
Elimina"Desorientada pel blau mar
Que em provoca a cada ona,
Desballida al recordar
La teva pell suau, tota l’estona.
Del soroll del silenci
A la claror de la nit,
Tancat el cor tinc un neguit.
Potser deixaré que em venci…
Beneït sigui aquest incert destí,
Que va voler que et retrobés en el camí.
La teva dolça mirada m’encisa
I no encerto paraula precisa
Per explicar el que em fas sentir.
Rovellada i freda clau apartada
En el camí de ser restaurada…"
Marta F.R.( Rosa Negra)
Aquí el tens, ja em donaràs la teva opinió d'experta... ^_^
Elimina"Desorientada pel blau mar
Que em provoca a cada ona,
Desballida al recordar
La teva pell suau, tota l’estona.
Del soroll del silenci
A la claror de la nit,
Tancat el cor tinc un neguit.
Potser deixaré que em venci…
Beneït sigui aquest incert destí,
Que va voler que et retrobés en el camí.
La teva dolça mirada m’encisa
I no encerto paraula precisa
Per explicar el que em fas sentir.
Rovellada i freda clau apartada
En el camí de ser restaurada…"
Marta F.R.( Rosa Negra)
Bonic com tu, Rosa Negra, i amb un final que diu molt de l'esperança, la il·lusió i el resorgiment després d'un temps incert.
Elimina